QUÈ ENS FA POR?

Primer de tot cal pregntar-nos que és la por.


La por és una sensació negativa extremadament molesta que apareix quan percebem una amenaça. Se'l considera un mecanisme bàsic de supervivència que es produeix en resposta a algun estímul específic, mal o perill. És un sentiment basat en fets que succeiran en el futur o una reacció a alguna cosa que està esdevenint en el present. La conducta habitual de la por és fugir del que es tem, aquesta és la propia definició de por i ara tractaré com fan en les plel·lícules, en el cinema per fer que aquesta ens doni por o mentres la vegem tingum aquest no se que de dir ara m'asustaré.


Primer de tot i el més obvi és que és un pel·lícula de por i llavors la trama ja és d'aquest àmbit de fer asustar al públic i ho fan senzill això amb una trama de fantasmes de qualsevol tipus que si estan en un cementiri, llavors ja amb la trama de la pel·lícula ja bsquen coses amb que ja de per sí, en el dia a dia a moltes persones ja le poden donar por, com el que ja he dit un cementiri, fantasmes, espectres i demés.


I després ja estan les tecniques amb les que juntament amb la trama fan que les pel·lícules d'aquest àmbit fasin més por, i aquestes tecniques empleades no es basen tant en la trama sino més en els detall i és més treball de post-producció.


Ara mencionaré i explicaré 4 de les tcniques que emplean per a què els espectadors tinguem més por.

La primera és el que anomenem com infrasò, consisteix bàsicament en una ona acustica i sonora de molt baixa freqüencia que noes possible ser escoltada per l'oït humà però que si podem sentir i poden arribar a produir als ésser humans unes reaccions físiques naturals que pot fer que les nostres emocions vagin variant.


Canvis bruscos de color, aquesta és unna altra de les tecniquues més usuals i emleades que bàsicament com el seu nom indica és bàsicament el canvi de colors, de passar de la lum a a oscuritat constantment.

La subversió de models i patrons de terror clàssics, aquesta és una de les tecniques més recents, que es basa en no fer tant l'esperat, és a dir per exemple, la noia mira el mirral deixa de mirar i de sobtes te esperes que allí tinguis l'ensurt, doncs ara els cineastas juguen amb això i consisteix en intentar que no sigui esperar per a què de veritat te emportis l'ensurt.

Tomes llargues, consisteix en comptes de fer una escena de por en la que possiblement et portis l'ensurt, en comptes de fer-la curta, consisteix en fer-la més llarga per a què les espectadors estiguin en més tensió de quan passarà alguna cosa i s'espera menys el moment.

Ara per últim falta la part de dir les meves pors, i la veritat que no tinc moltes , ja que por com a tal i n'hi ha poques segons el meu criteri ja que tu pots tenir por en moments determinats però pors sempre de las que veritat et fassin reflexionar poques.

Les meves pors bàsicament no és mort perque la meva popia mort no em fa por, però perdre a una persona que és important per a i per culpa de la mort si em da molta por.

I per útim les meves últimes pors són quedar-me sol, desprtar-me un dia i pensar qu no tinc ningú a la meva vida, estar sol em fa molta por i per últim relacionat és la por a l'oblit, i va relacionada ja que si estas sols ningú una vegada mort l'importaras i no s'acordarà de tu, i això és una cosa que em dona por perquè encara que no em deberia importar ja que ja estaré mort, és un tema que em fa reflexionar ja que si em moro i nigú s'acorda de mi és que ho he fet molt malament durant la meva vida i no vull això, i encara que sembli egoista, no vull imaginar-me el morir i que ningú plori per mi, seria un fracàs molt gran, i aquestes son les meves pors.