Vídeo motivador

CARNAVAL I QUARESMA

CARNAVAL I QUARESMA

CARNAVAL

El Carnaval és una celebració popular que té lloc immediatament abans de la quaresma cristiana (que s'inicia amb el Dimecres de Cendra), i que té data variable (entre febrer i març segons l'any). El carnaval combina elements com ara disfresses, grups que canten cobles, desfilades i festes al carrer.
Tot i les diferències de celebració a tot el món, la seva característica comuna és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. En els seus inicis, probablement amb un cert sentit de l'pudor propi de la religió, el Carnaval era una desfilada en què els participants vestien disfresses i usaven màscares. No obstant això, el costum va anar transformant la celebració fins a la seva forma actual.

L'origen de l'Carnestoltes

L'origen de la seva celebració sembla probable que estigui a les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu romà de el caos, la festa i el vi, les saturnals i les lupercales romanes, o les que es realitzaven en honor de el bou Apis a Egipte. Segons alguns historiadors, els orígens d'aquesta festivitat es remuntarien a la Sumèria i Egipte antics, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants en l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica per els navegants espanyols i portuguesos a partir de fins de segle XV. El carnaval, encara que l'Església cristiana no ho admet com a celebració de to religiós, està associat amb els països de tradició catòlica, i en menor mesura amb els cristians ortodoxos orientals; les cultures protestants tenen tradicions modificades, com el carnaval danès.

QUARESMA

La Quaresma, com cada any, s'inicia el Dimecres de Cendra, sent un període molt important per a creients i els fidels ja que anticipa l'arribada de la Pasqua.
És el període que els cristians celebren abans de rebre la resurrecció de Jesús, però també serveix per fer un viatge de conversió i dejuni. De fet, en aquest dia comença la pràctica penitencial que té orígens molt antics i que veurem més endavant. Aquesta és la celebració pública de la penitència. I amb motiu de les cendres cristianes, els fidels emprenen aquest viatge d'abstenció i oració que condueix a l'absolució dels pecats en el matí de dijous Sant.

QUÈ ENS FA POR?

Primer de tot cal pregntar-nos que és la por.


La por és una sensació negativa extremadament molesta que apareix quan percebem una amenaça. Se'l considera un mecanisme bàsic de supervivència que es produeix en resposta a algun estímul específic, mal o perill. És un sentiment basat en fets que succeiran en el futur o una reacció a alguna cosa que està esdevenint en el present. La conducta habitual de la por és fugir del que es tem, aquesta és la propia definició de por i ara tractaré com fan en les plel·lícules, en el cinema per fer que aquesta ens doni por o mentres la vegem tingum aquest no se que de dir ara m'asustaré.


Primer de tot i el més obvi és que és un pel·lícula de por i llavors la trama ja és d'aquest àmbit de fer asustar al públic i ho fan senzill això amb una trama de fantasmes de qualsevol tipus que si estan en un cementiri, llavors ja amb la trama de la pel·lícula ja bsquen coses amb que ja de per sí, en el dia a dia a moltes persones ja le poden donar por, com el que ja he dit un cementiri, fantasmes, espectres i demés.


I després ja estan les tecniques amb les que juntament amb la trama fan que les pel·lícules d'aquest àmbit fasin més por, i aquestes tecniques empleades no es basen tant en la trama sino més en els detall i és més treball de post-producció.


Ara mencionaré i explicaré 4 de les tcniques que emplean per a què els espectadors tinguem més por.

La primera és el que anomenem com infrasò, consisteix bàsicament en una ona acustica i sonora de molt baixa freqüencia que noes possible ser escoltada per l'oït humà però que si podem sentir i poden arribar a produir als ésser humans unes reaccions físiques naturals que pot fer que les nostres emocions vagin variant.


Canvis bruscos de color, aquesta és unna altra de les tecniquues més usuals i emleades que bàsicament com el seu nom indica és bàsicament el canvi de colors, de passar de la lum a a oscuritat constantment.

La subversió de models i patrons de terror clàssics, aquesta és una de les tecniques més recents, que es basa en no fer tant l'esperat, és a dir per exemple, la noia mira el mirral deixa de mirar i de sobtes te esperes que allí tinguis l'ensurt, doncs ara els cineastas juguen amb això i consisteix en intentar que no sigui esperar per a què de veritat te emportis l'ensurt.

Tomes llargues, consisteix en comptes de fer una escena de por en la que possiblement et portis l'ensurt, en comptes de fer-la curta, consisteix en fer-la més llarga per a què les espectadors estiguin en més tensió de quan passarà alguna cosa i s'espera menys el moment.

Ara per últim falta la part de dir les meves pors, i la veritat que no tinc moltes , ja que por com a tal i n'hi ha poques segons el meu criteri ja que tu pots tenir por en moments determinats però pors sempre de las que veritat et fassin reflexionar poques.

Les meves pors bàsicament no és mort perque la meva popia mort no em fa por, però perdre a una persona que és important per a i per culpa de la mort si em da molta por.

I per útim les meves últimes pors són quedar-me sol, desprtar-me un dia i pensar qu no tinc ningú a la meva vida, estar sol em fa molta por i per últim relacionat és la por a l'oblit, i va relacionada ja que si estas sols ningú una vegada mort l'importaras i no s'acordarà de tu, i això és una cosa que em dona por perquè encara que no em deberia importar ja que ja estaré mort, és un tema que em fa reflexionar ja que si em moro i nigú s'acorda de mi és que ho he fet molt malament durant la meva vida i no vull això, i encara que sembli egoista, no vull imaginar-me el morir i que ningú plori per mi, seria un fracàs molt gran, i aquestes son les meves pors.

SETMANA DELS BARBUTS


En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la càustica popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any.

El període de temps que hi ha entre el cicle de festes de Nadal i el de Carnestoltes es coneix popularment amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”. Es tracta d’un conjunt de celebracions festives importants a casa nostra que tenen lloc durant la segona quinzena de gener i que queden al marge de les grans temporades o cicles de celebracions del món mediterrani.

Qui són els sants barbuts?

Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).

Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

D’entre les festes més importants de la setmana dels Barbuts hi ha, per la seva extensió dins el territori i la seva popularitat, Sant Antoni Abat, més conegut com Sant Antoni del porquet o dels ases, protector dels animals de peu rodó, els animals de treball de la pagesia i, per extensió, de tots els animals domèstics. La seva festa és una de les més importants de l’any en moltes poblacions de les terres de parla catalana i es celebra amb les tradicionals beneïdes d’animals, els Tres Tombs i amb les representacions parateatrals que tenen al sant i a les seves temptacions, els dimonis, com a protagonistes.

Creences associades a aquesta setmana

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Hom creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.

Origen de la celebració

Hom atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

Les altres celebracions de barbuts

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.