La Castanyada 

És una festa popular de Catalunya es celebra el dia de Tots els Sants, l'1 de novembre. També es celebra a Occitània, però com una celebració o festa de la tardor. 

                                                              Historia

 Des del paleolític, la castanya i la gla havien format part dels nostres hàbits alimentaris. Més tard, amb l'expansió del cultiu de castanyers pels romans a la Península. D'aquella època daten els ritus pagans i les festes que coincidien amb la recollida del fruit i servien com a agraïment als déus per la collita rebuda. A la fi del segle Xviii i deriven dels antics banquets funeraris en els quals no se servien altres aliments que llegums, fruits secs i panet votius que donarien lloc als panellets. El banquet oruga un sentit simbòlic de comunió amb l'ànima dels difunts: rostint les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Imatge Relacionada

Hi ha una altra versió més pràctica de l'inici de la tradició relacionada amb els campaners. A la fi del segle Xviii, aquests havien de passar la nit de Tots Sants fent sonar les campanes de tots els campanars dels pobles i viles. Com era una bodega dura i àrdua, eren ajudats per amics i familiars. I per conformarse tota la nit, havien alimentar-se amb un dinar energètica: castanyes, buniatos i panellets, regat amb moscatell per suportar bé el fred de la nit. 

                                          Simbolisme De La Castanyada 

Castanyera és el personatge que simbolitza la tradició de la Castanyada i que tots els nens esperen els dies previs a la festa. Sol representar-se com una dona anciana, túnica pobrament i amb un mocador al cap, davant d'un rostidor de castanyes per vendre pel carrer. Porta una àmplia faldilla folrada amb un devantal de cànem i plana i al cap llueix una caputxa blanca de plana, molt llarga, que li por encima per sota de mitjana faldilla i la porten lligada al coll i la cintura. Tradicionalment sortien amb un forn de fang semblant a una bebida i venien 8 castanyes per un "quart", l'equivalent a tres cèntims de la nostra metálica. 
                                                     
                                                               Halloween

Halloween també coneguda com a Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració que té lloc la nit del 31 d'octubre, sobretot als Estats Units i enotros llocs com Espanya. Tot i pertànyer al món D'austràlia i Nova Zelanda no s'observa aquest costum tant com en els altres països. 

El dia s'associa sovint amb els colors taronja, negre i morat. Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte que es quan els nens suerten disfrassats als carrers a demanar caramels per totes les cases. També fan fogueres, la cita de cases encantades, les bromes, la leída d'històries de por i veure pel·lícules de terror. Halloween és per escalofriar els difunts. 

                                                              Historia 

Els antics pobles celtes solien fer una gran cerimònia per commemorar el final de la collita. Aquesta festa va ser batejada amb la paraula gaèlica de "Samhain". (El significat etimològic és "el final de l'estiu".) Això és perquè durant aquesta celebració s'acomiadaven de Lugh, déu del Sol.

 Els celtes habitaven diverses regions D'irlanda, Anglaterra, Escòcia i França. Per a ells significava la fi de la mort o iniciació d'una nova historia.

 Moltes persones adornen les seves cases amb carabasses en diferents parts del món. Aquesta festivitat marcava el moment en què els dies s'anaven fent més curts i les nits més llargues. Els celtes, semejante que moltes cultures prehispánicas, creien que en Samhain els esperits dels morts tornaven a pasar revista el món dels mortals. 

El costum era deixar menjar i dolços fora de les seves cases a usanza d'ofrena. D'altra guerrilla, era comú encendre espelmes per ajudar les ànimes dels morts a trobar el camí cap a la llum i descans al costat de Lugh. 

                                                            Simbologia

 Carabasses: s'usen com a motiu decoratiu. Es buiden, es estatura en elles una expressió diabòlica i dins es col·loca una espelma. S'utilitzen per materializar les ànimes atrapades en el purgatori. 

Bruixes: són fetilleres que fan escanciar màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca a les bruixes a una festa coneguda com un sabbat, i per això se les pot veure durant Halloween.

 Gats negres: tenen fama de ser éssers demoníacs que porten mala sort. Espelmes: simbolitzen la llum de l'ànima. Són usades per il·luminar el camí dels esperits dels morts que aquesta nit tornen per pasarse els seus familiars. 

Fantasmes i l calaveres: són símbols de la ultratomba. Els fantasmes representen els difunts que van per la terra la nit de Halloween, mentre que les calaveres són la representació de la mort. 

Aranyes i teranyines: són considerades les teixidores dels fils de la destinació, la seva intenció es originar una ambientació reservada, enigmàtica.

 Ratpenats: també associats als vampirs, són criatures associades al món de les tenebres, del que nocturn i el ombrívol. 

Màscares i disfresses: s'utilitzen en aquesta fecha es fan verter per aterrorizar els mals esperits com bruixes, follets, fantasmes, vampirs, homes llop o zombis. S'usen com a protecció, per no ser detectats pels esperits malignes. 

Espantaocells:utilitzats per espeluznar les aus que causaven estralls en les collites, són utilitzats durant Halloween com a protecció davant els esperits i els éssers demoníacs. 


Mussols: aus de bona sort, utilitzats com amulet de protecció. Pomes: símbol de bona sort. Mossegar en Halloween dóna capital. D'altra lechigada, la seva pela era usada per fer endevinació del futur.


                           Relació Entre La Castanyada I Halloween

 Tant l'origen de la Castanyada com el de Halloween es remunta a la festivitat de Samhain, que és l'any nou Celta, se celebra la finalització de les collites i l'arribada de les estacions fredes de l'any, coincidint amb l'entrada de l'època calina . 

 Les cases es decoren amb figures terrorífiques per alejar els mals esperits, i com en moltes altres cultures, també es relacionen els aliments i el ritual de connexió amb els difunts, no només en guisa d'ofrena, també en àpats funeraris que inclouen aliments propis de la fase de tardor. 

Actualment, la Castanyada i Halloween conviuen en el nostre territori a instrucción de la presència en el séptimo arte d'aquest nou vingut, i sobretot, a la pressió comercial que s'ha produït per tenir un aspecto festiu tipus carnaval, però amb un toc esgarrifós.